Categoria: No categoritzat

Entrada 5: Altres aspectes de l’activitat docent

Assignatura Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 11
Públic

Ja van uns quants dies després de la tornada i estic molt content de com van marxant els esdeveniments. Després de començar la nova etapa d’una forma una mica brusca, vaig poder començar amb la planificació que havíem plantejat amb la meva tutora.

La primera activitat, que tenia ganes de fer-la, va ser la correcció dels exàmens de reavaluació de 1r de batxillerat. En l’hora no lectiva dels dimarts vam començar a corregir a la sala de professors. La tutora em va comentar quines eren les pautes que ella seguia de cara a la proposta d’examen i a la correcció i em van semblar molt interessants.

En primer lloc, des de l’inici de batxillerat, els exàmens tenen la mateixa estructura que els que trobaran a la selectivitat. D’aquesta manera, els alumnes es van familiaritzant amb el format i amb el criteri de resposta. A més, tot i ser la reavaluació, és un examen que realitzen tots i els hi permet apujar nota a aquells que ja hagin aprovat.

D’altra banda, de cara a la correcció, vaig poder conèixer quin era el procediment que seguia la meva tutora i em va argumentar per què. Ella planteja la correcció exercici per exercici, no l’examen sencer. En aquells exercicis d’opció múltiple no hi ha opció a valorar: o donen la resposta correcta o no. Però els exàmens de llengua sempre compten amb exercicis d’escriptura o respostes més obertes que no són tan valorables de forma objectiva i entra en joc la subjectivitat del docent. Ella m’argumentava que fer la correcció exercici per exercici permetia veure les diferències entre les respostes d’aquests exercicis escrits i era més senzill fer una valoració de nota a partir de la comparació de respostes sobre el model que els docents plantegen, òbviament.

Em va semblar una diada molt interessant perquè aquestes tasques són inherents a la tasca docent i quan un es planteja la professió potser no pensa tant en aquestes coses. Haver planificat aquesta activitat amb la tutora crec que va ser un encert, ja que m’ha permès descobrir altres elements de la docència que seran molt útils en la meva futura tasca.

Lliurament de l'activitat R4

Entrada 4. Observar per millorar

Assignatura Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 11
Públic

El passat divendres va tornar a ser un matí una mica atropellat per mi. Vaig arribar a primera hora a la sala de professors I la docent amb qui la meva tutora fa codocència tot el Matí a 1r d’ESO em comenta que la tutora està malalta i que estarem sols. A més, em comenta que ella a les 11:30 ha de marxar i que llavors prendré les rendes de la classe (tot i que va venir un altre docent a fer suport). Com ja he comentat en entrades anteriors, els divendres es realitza el TIL amb 1r d’ESO, en dos grups de 45 alumnes a una superaula i amb dos docents. La dinàmica és sempre la mateixa i ja la conec, per tant, no em va agafar de sorpresa l’organització de l’aula. Les primeres hores sempre acostumen a ser més tranquil·les, perquè els alumnes venen més adormits, però les altres dues després del pati solen ser més esvarades; justament l’hora que em quedava com a únic docent de llengua i portant la classe.
Amb tot això, a primera hora vaig parlar amb la professora per comentar-li un parell de coses que volia plantejar. En els dies anteriors havia identificat que en el grup que tocava a segona hora, hi havia un parell d’alumnes que estaven al grup de reforç de comprensió lectora que no tenien tantes dificultats intel·lectuals com per ser-hi allà. Pensava que en estar en aquell grup reduït amb els companys que eren “amics” l’únic que provocava era que estiguessin més distrets. Per això vaig plantejar fer alguns canvis en aquest grup i enviar a alguns alumnes al gran grup.
Després, al final de la classe, vaig atrevir-me a parlar amb aquests alumnes Per explicar-los la situació. De fet, jo vaig només dues preguntes: “Com t’has sentit avui? Saps per què hem proposat aquest canvi?” I van ser ells mateixos els qui van donar la resposta que volia a aquestes preguntes: “Sí, perquè els altres dies em distreia molt. Avui he treballat súper concentrat amb l’altra gent”.
Aquesta situació reivindica la primera fase de l’estada de pràctiques i la necessitat de la reflexió, de la qual venim parlant al llarg de tota l’assignatura. Durant el procés, vaig estar observant tot allò que hi havia a l’aula (l’organització, els resultats, la forma de gestionar certs conflictes, la proposta d’activitats…) i durant les vacances em vaig permetre reflexionar sobre certs aspectes per continuar millorant.
És cert que, com he comentat altres vegades, estar a la meva escola de sempre i conèixer tots els docents, em permet tenir la confiança suficient per atrevir-me a fer aquestes propostes i viceversa, que em donin la confiança com per dur-les a terme. Entenc que per altres companys pot ser una mica més complicat aquesta part d’agafar confiança, i per això l’estada té el seu procés, però penso que és important fer aquestes passes endavant quan et sents preparat perquè el procés d’aprenentatge, com especifica Kolb (1984), comporta passar per totes aquestes fases.

Lliurament de l'activitat R4

Entrada 3: Comença la fase d’intervenció acompanyada

Assignatura Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 11
Públic

Any nou, fase nova. Amb la tornada a l’escola començava la meva fase d’intervenció acompanyada. Tenia moltes ganes i moltes expectatives perquè m’estava agradant tot allò que vaig viure en la fase d’observació i volia anar una passa més enllà.
Seguint el Model de Reflexió Ceba de Korthagen, vaig dedicar les vacances a intentar plantejar-me com seria aquesta fase, segons el que havíem parlat prèviament amb la tutora i com podria ser la meva actitud davant d’algunes situacions. Vaig intentar plantejar totes les possibles intervencions susceptibles que ocorreguessin, com les afrontaria i quin era el resultat que esperava.
A la tornada, pensava que podríem començar a plantejar amb la tutora algunes coses que ja havíem parlat abans de Nadal, tot just per poder entregar la planificació de l’assignatura, però, la veritat, és que tot ha anat més de pressa del que pensava en aquell moment.
Tot just el primer dia de tornada, el dia 9 a les 8:30 del matí, la meva tutora em diu que m’ha de demanar un favor: ella té una reunió a quarta i cinquena hora i li agradaria tenir la segona i la tercera per preparar-la. M’havia preparat una classe (explicació de la descripció subjectiva a partir d’un text de Nada de Carmen Laforet) i si em veia amb cor de fer jo la classe a segona i tercera hora a 2n de BATX.
Òbviament, vaig respondre que sí d’immediat i, durant la primera hora, vaig tenir temps de preparar-me una mica el contingut. Vaig fer les dues hores de classe amb ella a l’aula (mentre anava preparant aquesta reunió que tenia) i després em va comentar que havia sortit tot prou bé.
Mirant-ho amb perspectiva, també penso que va sortir força bé. És cert que la situació era ideal: alumnes de 2n de Batxillerat, explicació rellevant de cara a la Selectivitat a la qual han de parar atenció i prendre apunts i amb la tutora present a l’aula. De primeres va ser una mica xocant la forma en la qual va succeir tot, molt sobtat i sense haver tingut pràcticament temps de preparació o supervisió prèvia del contingut, però, la rapidesa amb la qual va venir tot va fer que no tingués temps a posar-me nerviós o donar-li voltes.
Tot I que la meva primera pressa de contacte amb aquesta fase no hagi estat com havia pensat durant les vacances, no penso abandonar aquelles respostes i continuo plantejant l’etapa de la mateixa manera que tenia pensada. Penso que aquests tipus d’experiències, tant si surten bé (com és el cas) com si no, són molt profitoses si rebem el feedback de la tutora i amb aquesta informació ens parem a reflexionar amb perspectiva.

Lliurament de l'activitat R4

Entrada 2. Fase d’observació: adaptació als nous mètodes

Assignatura Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 11
Públic

Com ja vaig explicar a la meva presentació, el centre de pràctiques és l’institut al qual jo vaig fer ESO i Batxillerat. Aquest és un aspecte molt positiu per mi perquè em permet conèixer en profunditat el tarannà de l’escola i la seva manera d’actuar. No obstant això, com és lògic, fa deu anys que vaig deixar el centre com alumne i he pogut apreciar en aquesta estada com han canviat certs aspectes.

Una de les coses que més m’ha sobtat és la forma d’ensenyament de les llengües a la primera etapa d’ESO. A l’escola promouen el “TIL” (Tractament Integrat de Llengües), un mètode que porten posant en pràctica des de fa uns anys i que de mica en mica han anat (I continuen) modelant amb l’experiència. En la meva etapa d’estudiant aquest mètode no es duia a terme i, per tant, he hagut d’observar, aprendre i reflexionar sobre ell aquestes setmanes per poder adaptar-me.

El TIL es duu a terme els matins de divendres amb el grup de 1r ESO, en franges horàries de dues hores i amb dos docents a l’aula (tres, des que estic jo). Cadascuna de les tres classes es divideix en parells i imparells per ordre de llista i un grup es desplaça a una “superaula” i la resta es queda a la classe fent anglès i les següents hores es realitza el canvi.

En primer lloc, vaig veure que l’organització estava pensada per fer una part sempre de comprensió lectora i una part més teòrica i pràctica. Em va comentar la tutora que havien identificat que els alumnes arribaven a l’ESO amb la capacitat de llegir, però que no tots tenien la capacitat de comprendre i, per tant, havien ideat aquesta organització. D’aquesta manera, sempre es dedica uns 45 minuts a llegir un fragment i respondre unes preguntes de comprensió. A més, el fet de tenir dos docents, permet separar un grup reduït d’alumnes amb més dificultats de comprensió (barrera idiomàtica o nivell bàsic) i treballar de forma més personalitzada aquests aspectes.

D’altra banda, la resta de temps (ja amb tot el grup sencer) s’inverteix en una activitat pràctica a partir d’una explicació teòrica. Per exemple, una de les que vaig realitzar era el club de lectura del llibre “WONDER“, la lectura obligatòria del primer trimestre o la realització d’un petit paràgraf de forma individual després de la corresponent explicació teòrica. De fet, l’activitat del club de lectura em va semblar molt interessant perquè era la primera vegada que ho veia i vaig veure resultats interessants. El principal punt fort que vaig veure és que un 98% de la classe va llegir el llibre i va participar en el col·loqui. Em va semblar que als alumnes els va atreure la lectura però també l’activitat posterior. En ser tres docents, els grups eren de 10-12 d’alumnes i se sentien amb més confiança per participar.

Possiblement, no en totes les activitats plantejades es veuran uns resultats tan elevats de participació dels alumnes, però em va fer valorar com des de l’escola s’estan promovent diferents alternatives per millorar l’experiència i el coneixement, basades en resultats anteriors. Per exemple, la meva tutora em va comentar que el primer any van notar que les hores de després del pati eren més complicades perquè els alumnes venien més esverats. Per això, el segon any, ja van decidir que els torns serien rotatius i d’aquesta manera no sempre eren els mateixos alumnes que feien les primeres hores i els altres les altres dues. Veiem, per tant, com fruit de l’experiència i la reflexió es busquen noves solucions.

231 Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 11 231_M8_016_11. Lliurament de l'activitat R4

Fase d’observació: La reflexió per fugir de l’immobilisme.

Assignatura Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 11
Públic

Ja des d’un primer moment vaig poder apreciar com la realitat a l’aula havia canviat de forma abrupta des que jo vaig deixar la secundària. El comportament del docent a l’aula (sobretot en etapa ESO) és molt diferent d’anys enrere.

Aquesta particularitat es va fer evident en una de les assignatures optatives de 4t d’ESO, anomenada “Cultura Humanística”. És cert que es tracta d’una assignatura optativa, que es dirigeix a aquells alumnes que pretenen escollir el batxillerat humanístic o social, i no tant a tot el gruix d’alumnes del curs, però la forma de plantejar-la ja resulta molt diferent.

Des del centre es va plantejar aquesta assignatura amb l’objectiu de potenciar el treball autònom i grupal de cara a construir diferents productes finals al llarg del curs. D’aquesta manera, no es tracta del fet que el docent realitzi la classe amb teoria humanística, sinó que són els alumnes els qui guien el contingut.

Per exemple, durant el primer trimestre, el projecte ha estat relacionat amb la figura del “foc”. A partir d’aquesta paraula tan genèrica, el docent ha guiat els alumnes a tractar el foc des de diferents perspectives (social, artística, psicològica, mitològica, literària…) i eren els mateixos alumnes els que anaven formant un mapa conjunt de tots aquells conceptes que es podien extreure d’una sola paraula. L’objectiu final era que cadascun dels alumnes havia de crear una peça per exposar en un mural final conjunt. Un cop els alumnes van acabar la seva aportació al conjunt del mural, vam poder valorar que la participació havia estat (en un grau o un altre) del 100% dels alumnes. Tots havien participat en el producte final oferint els seus coneixements sobre el concepte del foc des de la mirada que havien escollit a partir del mapa mental conjunt.

Aquest resultat final em va fer reflexionar sobre aquesta forma d’organitzar l’assignatura i els avantatges que comporta.

En primer lloc, vaig veure que tots els alumnes escollien temes que els era de cert interès i que per això la participació era tan alta. No limitava els continguts únicament a la branca de la literatura, per exemple, sinó que els alumnes podien tractar-lo de forma més global, més social, i dirigir el coneixement cap a diferents àmbits. A més, vaig reflexionar sobre l’actitud del docent a l’aula. L’interès el posaven els alumnes i el docent guiava la conversa entre ells a mode que anessin descobrint per ells mateixos els diferents enfocaments que podien donar al mateix concepte. No només amb això, l’aplicació del mapa mental conjunt els ofereix una nova eina d’organització del coneixement i els ajuda a poder encarar altres situacions d’aprenentatge amb noves tècniques que poden ser molt útils.

Parlant amb la tutora, comentava que aquesta assignatura es va començar a plantejar tot just fa un parell d’anys, i que cada any han anat reorganitzant-la a partir dels resultats que han anat obtenint quant a participació dels alumnes i el coneixement que els ha aportat l’assignatura. Aquest fet m’ha fet ser conscient de la rellevància que té pels docents el fet de reflexionar constantment sobre la seva figura. Potser un pot pensar que ha fet una bona feina i que un 90% de participació dels alumnes està bé (que sempre hi ha algú que no vol fer res), però la reflexió i el replantejament de certs aspectes fugint de l’immobilisme i la comoditat, pot comportar una millora substancial i que aquest 90% passi a ser el 100%.

231 Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 11 231_M8_016_11. Lliurament de l'activitat R4

Diari de pràctiques: Primera aproximació al centre.

Assignatura Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 11
Públic

Benvinguts tots i totes al meu diari sobre l’estada de pràctiques.

En primer lloc, m’agradaria situar-vos en la meva peculiar situació sobre les pràctiques, perquè serà molt més senzill d’entendre les meves sensacions.

La meva estada de pràctiques és a l’escola Salesians de Mataró. Una escola concertada, històricament religiosa (encara ho és, però s’enfoca de forma més global) i situada molt a prop d’un dels barris amb més població immigrant de la ciutat. La particularitat que té aquest centre per a mi és que va ser la meva escola d’estudiant des de 1r d’ESO fins a 2n de BATX.

Aquest fet m’ha permès tenir un coneixement previ del centre; dels valors, la missió i la visió; de qui és el director i la seva forma d’entendre l’educació; dels docents que hi exerceixen; i de quina és la realitat dels alumnes de l’escola. La meva estada com a Estudiant va ser molt bona i profitosa i és per això que considero aquest espai com “casa meva”. Això ha estat un aspecte clau en la meva bona rebuda a l’escola i en la meva relació amb la persona mentora, ja que anys enrere va ser la meva professora de Llengua i Literatura Castellana.

No obstant aquest coneixement previ, en les meves primeres visites ja vaig apreciar que l’escola havia patit molts canvis des que jo havia marxat tot just fa ara deu anys.

Els espais són completament diferents. L’escola ha patit una forta modernització quant a aules i altres espais aprofitables pels alumnes: l’església s’ha convertit en una sala d’actes adaptada a les noves tecnologies; les aules de cada curs (A,B I C) estan connectades entre si amb una porta corredissa per poder desenvolupar les noves tècniques educatives; i els grans espais de pati s’han adaptat a noves realitats lúdiques i esportives.

No només amb això, la influència religiosa cristiana ha anat quedant enrere. La religió està present però des d’una perspectiva cristiano-centrista. Com ja he dit anteriorment, la realitat cultural del centre és molt diversa a causa del seu emplaçament a la ciutat, per tant, aquesta adaptació es feia inevitable.

A més, les innovacions pedagògiques també són molt ressenyables. L’ús de les tecnologies per la planificació de les assignatures, l’adaptació dels coneixements a la nova realitat social o el desenvolupament de noves tècniques pròpies d’ensenyament en algunes matèries. En la meva època d’alumne, ja començàvem a notar que la societat havia canviat i que nosaltres, adolescents nascuts en l’era tecnològica, necessitàvem noves prestacions que l’escola tradicional no ens aportava.

Totes aquestes adaptacions m’ha fet pensar en les paraules de Sauvé (2014) i que ja vaig compartir en les activitats prèvies: “‘els professionals de l’educació, sota el paraigua de la seva institució educativa, no poden aïllar-se de la dinàmica social contemporània, ni de l’espai i el temps que els ha tocat viure: moviments socials crítics, emergència progressiva d’una ciutadania cada vegada més conscient, exigència de realitats socials i ecològiques sostenibles, etc.”. Penso que aquesta és una de les claus que demostren la veritable essència de la tasca docent: ser conscient, crític i adaptable amb els canvis continus d’aquest nou món.

En definitiva, en la meva primera aproximació al centre de pràctiques sento que he tornat a casa; però a una casa millorada. Una casa que ha tret el “gotejat” de les parets i s’ha modernitzat de dalt a baix, adaptant-se a les tecnologies i els nous valors. Perquè, com comentava Etkin (2002): “l’única possibilitat que hi havia d’evolució era que les institucions prenguessin consciència de la responsabilitat i la necessitat de transformació que demanava la societat actual”.

231 Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 11 231_M8_016_11
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.