Aquesta setmana m’he trobat amb un cas una mica sorprenent, que m’ha agafat de sorpresa i, un cop comunicant-ho amb les docents, hem aconseguit solucionar.
En el moment de la comprensió lectora del TIL, dividim el grup en dos. Una part reduïda del grup que són aquells alumnes amb més dificultats i amb els quals jo faig l’ACL per donar un suport més proper als alumnes; i l’altra part que correspon a la resta d’alumnes que no presenten tantes dificultats i que fan l’activitat de forma individual.
En aquest grup que acostuma a venir amb mi hi ha un noi àrab, amb moltes dificultats de comprensió (que no de parla) en tots dos idiomes i força disruptiu, tant a classe com amb els altres alumnes.
De mica en mica he intentat apropar-me a ell, tenint xerrades personals i intentant donar alguns consells i la seva forma de comportar-se a l’aula (amb mi) ha millorat força, tot I que els resultats acadèmics no són bons. En el moment de la correcció de l’activitat amb el conjunt de la classe, vaig nomenar-lo Per ser el portaveu, una dinàmica que fem així des del primer dia i és rotativa entre tots els alumnes. Ens ajuntem els dos grups I a l’hora de començar la correcció m’adono que aquest nano no ha entrat a classe i estava plorant assegut a la cadira fora de l’aula. Em comenta que no vol sortir, que té molta vergonya i que segurament els companys riurien de com ho faria.
Sincerament, no m’esperava aquella reacció d’un alumne d’aquestes característiques. Tots els comentaris que he rebut sobre aquest noi i el que he anat veient durant la meva estada, em portava a pensar que era un noi d’una personalitat forta, que es posava amb tothom quan podia i que no l’hi interessava gaire la resta de companys perquè ell era un dels principals actors de conflicte de l’aula.
En aquell moment em vaig quedar una mica sobtat i vaig demanar ajuda a una de les docents. Sabia quina havia de ser la solució perquè, òbviament, el noi no podia parlar davant de tothom estant així, però volia comunicar-ho perquè justament estàvem treballant la lectura en veu alta i una de les activitats avaluables era llegir un petit text preparat davant de tothom i volia ajudar el noi perquè comencés a treure’s la vergonya. La solució que vam prendre era que l’alumne no sortís en aquell moment, però de cara a la lectura en veu alta, ho preparés amb força temps per poder superar aquestes pors.
Està bé començar a trobar-te amb aquestes situacions en aquesta fase perquè et permeten obtenir unes experiències importantíssimes de cara al teu futur docent. És cert que, a hores d’ara, no pots prendre cap decisió per tu mateix, però penso que és important aprendre d’aquestes situacions ara i veure quina és la millor manera de poder resoldre-les de cara a un futur pròxim on tu seràs el docent i les decisions les hauràs de prendre tu.