Javier Fernandez Jimenez

En aquesta darrera entrada del diari utilitzaré el cicle reflexiu de Graham Gibbs per analitzar com ha estat la construcció de la meva identitat docent durant aquest període de pràctiques.

Partia de la base que havia tractat amb adolescent en altres àmbits de la meva vida, com a entrenador d’un grup de joves de 16 a 19 anys durant dos anys i com a tiet del meu nebot (això ja per tota la vida). Aquestes experiències em feia conèixer una mica com era treballar amb ells i elles, però no tenia experiència docent a una aula i això em generava curiositat de com em desenvoluparia.

En aquest sentit, considero que aquesta estada ha estat molt profitosa per aquesta construcció d’identitat docent. Penso que, per haver aconseguit això, han estat clau dos factors:

En primer lloc, l’organització de l’estada. El director i la tutora van aconsellar-me espaiar l’estada durant uns mesos i, d’aquesta manera, estar present en molts moments del curs que em permetessin agafar confiança amb els alumnes, amb mi mateix i veure molts aspectes del procés al llarg del curs. En segon lloc, el centre i la tutora. Partia de la base que jo havia estat alumne i coneixia la institució, ells també em coneixien a mi. He rebut molta confiança des d’un principi, no només per la tutora sinó també per la resta del claustre. Fins i tot, alguns m’han comentat que en la meva etapa d’estudiant, fa més de deu anys, ja tenien clar que podia arribar a dedicar-m’hi a això, que tenia fusta (quan jo en aquell moment no m’ho hauria plantejat mai).

Amb tot això, valoro molt positivament la meva estada perquè penso que he pogut crear la meva identitat docent dins de l’aula, amb la confiança del centre i la bona resposta dels alumnes. Sé que és una gran sort i ho haig de valorar com a tal, perquè hi ha altres companys que no han tingut aquest ambient de confiança i tranquil·litat durant la seva estada i, sota el meu parer, no ajuda a docents en pràctiques a agafar confiança pel mateix desenvolupament.

En definitiva, ha estat un procés llarg, dur per tot el que portem a sobre però, en el meu cas, vital i essencial per començar a desenvolupar la identitat docent i tenir una primera pressa de contacte amb la tasca.

En aquesta primera entrada de tancament utilitzaré el cicle reflexiu de Graham Gibbs a partir de la descripció, els sentiments generats, l’avaluació/anàlisi i les conclusions que em deixa.

En primer lloc, com ja he llegit en alguna companya, vull destacar que jo també començava l’estada de pràctiques després de molts anys sense trepitjar una aula, ja que vaig fer tota la meva carrera i el màster a la UOC. Tot el que anava aprenent durant el primer any del màster m’anava posant una mica en situació del que em trobaria, però sabia que havia de posar molt de la meva part en aquest procés.

No obstant això, tornar a les aules en el meu antic institut ha estat una gran decisió. Això m’ha permès conèixer i que ja em coneguessin a l’escola, sobretot la meva tutora, i la confiança que he pogut sentir ha estat clau en tot moment.

La dinàmica amb la meva tutora ha estat molt profitosa. La presa de contacte va ser molt progressiva durant les primeres tres setmanes, on es va dedicar a explicar-me i guiar-me en les noves dinàmiques de l’aula i de l’escola, tot i que a partir d’aquí, hi ha hagut moment de llençar-me al buit sense paracaigudes. Amb això vull dir que hi ha hagut moments, que ja he anat explicant en aquest diari, que m’he vist fent classes sol abans de la fase d’intervenció autònoma i, fins i tot, alguna amb poca preparació i de forma molt sobtada. De fet, sempre recordaré la tercera setmana de classe amb 1r d’ESO quan vaig conduir un club de lectura amb 22 alumnes sense saber ni quin llibre era. No obstant això, no parlo d’aquests moments com quelcom negatiu.

Valorant una mica el global de la meva estada, penso que he après molt de les dinàmiques a l’aula, però també d’una part molt important que és la presa de decisions i l’organització de les classes. Aquesta també és una part essencial de la pràctica docent i, en tot moment, la meva tutora s’ha encarregat de fer-me partícip del procés complet i, sense intenció de tirar-me flors a sobre, també he aportat molt a l’equip docent amb algunes idees o visions que he compartit durant aquest temps.

Amb tot això, tot i que tinc la sensació d’haver assolit molts coneixements en aquesta etapa, m’ha fet reflexionar sobre la finitud d’aquest procés i he arribat a una conclusió: això no acaba aquí. El procés d’aprenentatge és continu, constant i trencador en moltes ocasions. Estic preparat per encetar la meva professió com a docent: penso que sí. He acabat la meva formació com a docent: AIXÒ NO ACABA MAI.

Aquesta setmana m’he trobat amb un cas una mica sorprenent, que m’ha agafat de sorpresa i, un cop comunicant-ho amb les docents, hem aconseguit solucionar.
En el moment de la comprensió lectora del TIL, dividim el grup en dos. Una part reduïda del grup que són aquells alumnes amb més dificultats i amb els quals jo faig l’ACL per donar un suport més proper als alumnes; i l’altra part que correspon a la resta d’alumnes que no presenten tantes dificultats i que fan l’activitat de forma individual.
En aquest grup que acostuma a venir amb mi hi ha un noi àrab, amb moltes dificultats de comprensió (que no de parla) en tots dos idiomes i força disruptiu, tant a classe com amb els altres alumnes.
De mica en mica he intentat apropar-me a ell, tenint xerrades personals i intentant donar alguns consells i la seva forma de comportar-se a l’aula (amb mi) ha millorat força, tot I que els resultats acadèmics no són bons. En el moment de la correcció de l’activitat amb el conjunt de la classe, vaig nomenar-lo Per ser el portaveu, una dinàmica que fem així des del primer dia i és rotativa entre tots els alumnes. Ens ajuntem els dos grups I a l’hora de començar la correcció m’adono que aquest nano no ha entrat a classe i estava plorant assegut a la cadira fora de l’aula. Em comenta que no vol sortir, que té molta vergonya i que segurament els companys riurien de com ho faria.
Sincerament, no m’esperava aquella reacció d’un alumne d’aquestes característiques. Tots els comentaris que he rebut sobre aquest noi i el que he anat veient durant la meva estada, em portava a pensar que era un noi d’una personalitat forta, que es posava amb tothom quan podia i que no l’hi interessava gaire la resta de companys perquè ell era un dels principals actors de conflicte de l’aula.
En aquell moment em vaig quedar una mica sobtat i vaig demanar ajuda a una de les docents. Sabia quina havia de ser la solució perquè, òbviament, el noi no podia parlar davant de tothom estant així, però volia comunicar-ho perquè justament estàvem treballant la lectura en veu alta i una de les activitats avaluables era llegir un petit text preparat davant de tothom i volia ajudar el noi perquè comencés a treure’s la vergonya. La solució que vam prendre era que l’alumne no sortís en aquell moment, però de cara a la lectura en veu alta, ho preparés amb força temps per poder superar aquestes pors.
Està bé començar a trobar-te amb aquestes situacions en aquesta fase perquè et permeten obtenir unes experiències importantíssimes de cara al teu futur docent. És cert que, a hores d’ara, no pots prendre cap decisió per tu mateix, però penso que és important aprendre d’aquestes situacions ara i veure quina és la millor manera de poder resoldre-les de cara a un futur pròxim on tu seràs el docent i les decisions les hauràs de prendre tu.

Tot just avui he començat a plantejar el mètode per recollir les dades i poder avaluar aquests resultats pel Treball Final. Ha estat un procés interessant perquè ho he fet en consonància amb la meva tutora de pràctiques i l’equip de TIL. No només m’han donat suport en moltes coses, sinó que a més he aportat noves idees per recollir les dades que en un futur començaran a posar en pràctica.

Fins ara, els alumnes donaven les respostes a les seves llibretes de l’assignatura. Aquestes respostes queden registrades en paper i les docents les recullen abans d’acabar el trimestre per avaluar-les. De cara el meu projecte, podré accedir a aquestes respostes dels trimestres previs, que corresponen a les ACLs en català.

No obstant això, de cara a obtenir els resultats de les ACLs en castellà, he plantejat uns formularis de google on els alumnes puguin enregistrar les seves respostes i emmagatzemar-les de forma instantània. D’aquesta manera, podré tenir els resultats enregistrats al moment, poder consultar-los en qualsevol moment i poder tractar-los millor per valorar els resultats.

Aquesta proposta ha agradat molt a les docents i han parlat d’avaluar-la de cara a posar-la en pràctica de cara a l’any que ve. Penso que és la forma més efectiva per fer el seguiment dels alumnes de forma contínua. De la manera actual, el seguiment es fa a l’aula i només un cop al trimestre i, tenint en compte que els alumnes no modifiquin les respostes al paper.
Estic molt content d’haver proposat una cosa que ha servit!

Avui he tingut una xerrada força interessant amb la tutora de pràctiques i m’ha fet veure una realitat molt important de cara al funcionament del TIL. M’agradaria compartir-la amb vosaltres perquè penso que deixa una reflexió molt interessant.

Parlant de l’organització docent del TIL de 1r d’ESO, em comentava la tutora que havien comès un error molt gran de base i que eren conscients des d’un principi. Destacava que hi havia massa docents diferents en el grup de 1r d’ESO que conformen l’equip de TIL. Aquest factor dificulta el seguiment dels alumnes i els possibles plans d’acció de suport a aquells alumnes que ho necessitin.

Segons comentava la Sílvia, la meva tutora, els seus anys d’experiència d’organització del TIL havia vist que era més senzill organitzar i fer el seguiment dels alumnes si els docents que componen el TIL eren els encarregats de fer les hores específiques de cada llengua al curs. Aquest any, havien comès l’error de dividir entre tres docents diferents aquesta tasca i, per tant, s’estava fent complicat el seguiment dels alumnes. No només amb això, m’ha explicat perquè havia passat això per voluntat d’alguns docents de fer unes assignatures i no unes altres o, fins i tot, per afinitat o formes de treballar d’alguns docents.

Aquesta última particularitat és la que m’ha fet reflexionar sobre l’organització del curs. Penso que prendre aquestes decisions per aquests criteris no és la millor manera. Penso que els adults hem de ser els responsables per poder raonar en les nostres decisions i veure què és el millor pels alumnes. Si una docent experta com la Sílvia fa una proposta d’organització i es canvia per raons egoistes dels docents, no s’està executant la tasca docent amb ètica i professionalitat i, els alumnes pateixen les conseqüències.

Aquesta setmana he pogut presenciar per primer cop un examen de TIL de 1r d’ESO. Ha estat una bona experiència de cara a recavar informació pel treball final, que he centrat en aquest aspecte. Es tractava d’un examen centrat en la comprensió lectora i en l’expressió escrita tant en castellà com el català. Analitzant les respostes dels alumnes he pogut extreure informació sobre l’aplicació del TIL i la forma en la qual s’enfoca l’avaluació.
En primer lloc, un fet destacable de la prova és que no avalua els continguts específics de la llengua en qüestió, si noque es tracta més de valorar les capacitats expressives o de comprensió dels alumnes en ambdues llengües. Aquesta característica respon a un dels principis plantejats en l’aplicació del TIL que és el de treballar aquells aspectes comuns en totes les llengües de forma que es potenciïn les estratègies d’aprenentatge entre ells. He recordat que en la meva època d’estudiant, aquests tipus de proves eren específiques de cada llengua i en un format molt diferent.
En segon lloc, ja centrat en els resultats, he pogut apreciar que un gran grup d’alumnes presenten força dificultats de comprensió lectora en ambdós idiomes. No es tracta del domini o no d’una llengua, sinó que a partir de la falta de concentració i capacitat lectora dels enunciats o els textos, no són capaços de donar les respostes adequades.
Comentant aquests resultats amb altres docents, hem pogut concretar que és una tendència habitual en els darrers cursos i que s’hauria d’intentar trobar una solució conjunta de cara a aconseguir que els alumnes siguin capaços de donar les respostes adequades a les preguntes.

La veritat és que, de mica en mica, vaig notant com avança el temps i com m’ha ajudat a guanyar confiança el temps invertit en l’estada de pràctiques. És cert que ja porto molts mesos, i encara queden, però penso que poder espaiar les hores i anar-hi setmana rere setmana a les mateixes classes acaba donant molta confiança per desenvolupar la tasca docent.

En aquesta fase autònoma ja estic començant a notar aquesta confiança per la meva part i també per part de l’escola. Anteriorment, les intervencions que feia eren a partir de classes o activitats ja plantejades Per la meva tutora o la resta de docents, però justament dimecres passat vaig poder apreciar l’evolució de les fases de l’estada de pràctiques.

Partint de la necessitat, perquè la meva tutora no podia ser-hi aquella hora, em va proposar que crees jo mateix el contingut de l’hora de classe. Era una classe prèvia al començament dels exàmens trimestrals de batxillerat l’endemà i, en una discussió prèvia amb la tutora, vam acordar que plantegés una classe centrada en l’escriptura de la introducció i la conclusió d’un escrit; responent a les necessitats que hem anat identificant en les alumnes.

Primer de tot, valoro molt positivament rebre aquesta confiança de la meva tutora per crear contingut Per la classe. A més, en el procés de creació et vas adonant realment de la complexitat de la tasca docent i com s’han de valorar molts aspectes per donar resposta a les necessitats dels alumnes. A partir d’aquí, valoro també la meva capacitat de sentir-me amb confiança per pensar, preparar i impartir els continguts a una aula de batxillerat prèvia a uns exàmens trimestrals, amb la pressió que això suposa per l’alumnat.

Penso que la classe va sortir prou bé i que els continguts que vaig presentar van quedar força clars i van servir a les alumnes. Ho he pogut comprovar en la correcció dels exàmens, ja que una gran part de la classe ha obtingut una puntuació molt alta en l’exercici d’escriptura, que era el que buscàvem aconseguir.

Després de l’entrada anterior, volia fer aquesta entrada per compartir amb vosaltres el contingut de la meva seqüència. No tot, òbviament, però sí una petita part perquè veieu la dinàmica.

Com ja vaig comentar, la meva seqüència parteix d’una necessitat de l’escola i intenta donar resposta. Durant el primer trimestre s’havien dut a terme activitats de comprensió lectora en català extretes de l’anterior llibre de text i que, sota el meu judici i el de la resta docents, eren força senzilles. Però servien a tall d’introducció al curs durant el primer trimestre i ja anaven bé. A partir d’aquí, em van proposar plantejar noves activitats de comprensió, en castellà i amb una pujada de nivell, per poder avaluar si hi ha hagut millora en els alumnes i, canviant l’idioma, si algun alumne presenta menys dificultats o més.

Exemples d’activitat:

Sí, yo podría describiros esta ciudad y ejercitar mi mayor o menor virtuosidad en la descripción literaria. Podría deciros cómo esta ciudad de Salamanca, asentada en un llano, a orillas del Tormes, es una ciudad abierta y alegre, sí, muy alegre. Cómo el sol, que sobre ella brilla, ha dorado las piedras de sus torres, de sus templos y sus palacios, esa piedra dulce y blanda, que recién sacada de la cantera se corta como el queso, a cuchillo, y luego, oxidándose, toma ese color de oro viejo, y cómo a la caída de la tarde es una fiesta para los ojos y para el espíritu ver a la ciudad, como poso del cielo en la tierra, destacar su oro sobre la plata del cielo y reflejarse, desdoblándose, en las aguas del Tormes, pareciendo un friso suspendido en el espacio, algo de magia y de leyenda.

Miguel de UNAMUNO. Por tierras de Portugal y de España. 

Madrid, Alianza Ed., 2006

1. Cuando el autor escribe “Yo podría describiros esta ciudad” indica que:
   1. podría describirla, pero no lo hace
   2. podría describirla de una determinada manera, pero lo hace de otra
   3. aparenta que no puede describirla, pero lo hace
   4. no hace nada porque le da pereza

2. El texto sigue el siguiente orden a la hora de describir:

1. 1. piedras, cielo, tarde
   2. sol, aguas, llano
   3. ciudad, palacios, tierra
   4. cantera, ciudad, sol

3. ¿Cuál de las siguientes frases es una metáfora?:

1. 1. asentada en un llano
   2. las piedras de sus torres
   3. la tarde es una fiesta
   4. pareciendo un friso suspendido

4. ¿Qué estado de ánimo provoca la ciudad en el escritor?

1. 1. melancolía
   2. felicidad
   3. irritación
   4. placer

————————————————————————————————

Era un miedo especial. Un miedo de esos que entran cuando se ve una película de terror en el cine y los nervios se vuelven débiles. O cuando, en sueños, alguien sale de un bosque y te persigue y tú sabes que, de ninguna manera, puede darte alcance; tú tienes que ser más rápido y tú corres y corres. Y entonces despiertas y tu corazón late aceleradamente y estás totalmente bañado en sudor. Pero, después de un rato, el sueño ha pasado, ha desaparecido como una nube y también tu miedo.

Friedrich ANI. 

El sabor de la luz. Salamanca, Lóguez Ed. 2000.

1. ¿Qué define el autor?
   1. un sueño
   2. el miedo 
   3. su manera de dormir
   4. el miedo que tiene

2. ¿Con qué compara el miedo que sentía?

1. 1. con tener los nervios alterados
   2. con soñar que te persiguen
   3. con el de ir al cine
   4. con las pesadillas y las películas de miedo

3. ¿Qué le pasa al protagonista para tener miedo?

1. 1. no lo podemos saber
   2. ha visto una peli de terror
   3. ha tenido una pesadilla
   4. ha corrido tanto que se ha asustado

4. ¿Se define el miedo como algo…?

1. 1. perpetuo
   2. pasajero
   3. irrelevante
   4. de cobardes

Amb aquests dos exemples, podreu apreciar com es tracta de textos breus i amb unes preguntes concretes de resposta múltiple, però que són d’autors de nivell i amb un vocabulari una mica més complex que permet poder avaluar l’evolució dels alumnes. A més, tots els textos són descriptius i permeten treballar altres aspectes amb ells que són rellevants pel desenvolupament d’altres activitats, ja que el tema central d’aquest segon trimestre és la descripció.

Feia temps que no passava per aquí… Espero que a tots i totes us estigui anant genial la vostra estada de pràctiques. 

Per aquesta fase de reflexió, he escollit el “Model Ceba”, creat a partir de la proposta de Korthagen (2010, pag.95). 

En el meu cas, fa unes setmanes que he començat a desenvolupar la meva seqüència didàctica a l’aula, en la fase d’intervenció autònoma, i no puc estar més content. No només pels resultats que vaig obtenint, sinó també perquè la SD m’ha servit per començar a plantejar la temàtica del meu TFM, fet que em preocupava bastant.

Primerament, us explicaré com vaig plantejar la meva seqüència didàctica i entendreu una mica com he arribat al plantejament del tema del TFM, ja que està molt interrelacionat. Com ja vaig especificar en entrades anteriors, a les classes de TIL de 1r d’ESO és on més temps estic i, per tant, vaig creure que seria la millor opció per posar en pràctica la meva SD. No obstant això, havia de partir des de zero en el plantejament i en això va tenir un paper molt important la Sílvia, la meva tutora. Em va proposar una seqüència a partir d’una necessitat que ella i la Carmen, com a codocent, havien detectat: no tenien més activitats de comprensió lectora preparades per la primera part de les classes del divendres i necessitaven més (val a dir que la dinàmica de classe sempre és la mateixa).

A partir d’aquest factor, vaig començar a posar en pràctica el model reflexiu a l’hora de començar a plantejar la seqüència. Aquest procés em va portar a desenvolupar el model ceba per elaborar les activitats.

En primer lloc vaig analitzar l’entorn, les competències i el comportament. Em trobava amb un plantejament que sorgia d’una necessitat de l’escola i havia de complir amb els objectius marcats. Seguidament, vaig focalitzar en les meves competències i en què soc capaç de fer i, finalment, quina era la millor manera de portar-ho a terme. Vaig proposar de forma proactiva a les docents plantejar les activitats en castellà, que és la meva especialitat. Aquest factor és important perquè, fins ara, tot i ser una classe de TIL, la dinàmica que seguien era fer-les en català.

A partir d’aquí, vaig començar a crear aquestes activitats de comprensió lectora en castellà, creia que no podien ser textos a l’atzar i que havien d’estar relacionats amb els altres materials de la classe. Per tant, vaig mirar tota la programació i quines activitats complementàries estaven plantejades per les diferents sessions de la meva SD. Amb tota aquesta informació, el resultat va ser un recollit de 8 textos curts de diferents formats relacionats amb la descripció. Les activitats de comprensió sumades a la resta d’activitats ja plantejades per l’escola, portaven als alumnes a la creació d’un text descriptiu i d’una lectura en veu alta com a elements avaluatius del trimestre.

Finalment, en l’última part de reflexió del model ceba és quan entra en joc el plantejament del tema del TFM. Parlant i comentant amb les altres docents les primeres hores de posada en pràctica, m’adono de la necessitat del TIL per avaluar diferents sabers dels alumnes. Canviar la llengua d’impartir les classes pot permetre avaluar les veritables dificultats dels alumnes a l’hora d’enfrontar-se a diferents activitats. Quines són les veritables dificultats? Tenen realment dificultats de lectura, de comprensió o de parla? O bé tenen dificultats en segons quins idiomes?…

D’aquest plantejament se’n recullen moltes preguntes que m’han fet pensar que seria un tema interessant a desenvolupar en el meu treball final. Possiblement, en un altre context això no seria tan rellevant, però en el context actual de l’educació a Catalunya amb la immersió lingüística, penso que és molt adient.

Tot just avui hem retornat els exàmens de batxillerat i ha estat una classe força productiva. En l’entrada anterior vaig explicar com havíem plantejat la correcció i les estratègies que la meva tutora duu a terme a l’hora de fer-les. Això em va semblar molt interessant per aprendre més aspectes de la tasca docent, però en el moment de retorn dels exàmens, també he après i m’ha agradat molt el que ella proposa.

Un cop valorats tots els exàmens, la meva tutora planteja un recull de dades dels resultats obtinguts grupalment i en l’àmbit individual de cada exercici. Per exemple, un 75% de la classe va aprovar l’examen i un 30% d’aquests va apujar la nota en, almenys, 1,5 punts respecte de l’anterior. Son dades que comparteix amb l’alumnat abans de retornar-los i que els permet conèixer resultats més globals.

No només amb això, recull dades d’exercicis concrets que permeten veure en quins aspectes han de millorar alumnes específics. Per exemple, en la pregunta sobre referents pronominals, un 60% dels alumnes no ha sabut trobar aquest referent al text. Posteriorment, a partir d’aquestes dades, organitza diversos grups a l’aula per treballar aquells aspectes on els alumnes han de millorar.

Per això deia anteriorment que va ser una classe molt productiva. Vam organitzar tres grups diferenciats a l’aula i jo vaig estar amb un grup sis alumnes Per donar claus de cara a millorar una pregunta en la qual han de resumir el text. Treballar en aquests grups petits i un aspecte concret de millora em va semblar un encert total. Vaig compartir amb les alumnes estratègies lectores, estratègies de redacció i altres comentaris sobre com enfocar la seva resposta.

En definitiva, continuo aprenent moltíssimes coses cada dia i, a partir de l’observació i la pràctica, vaig descobrint aspectes que permeten una millora en l’aprenentatge dels alumnes i que són interessants portar-los a la pràctica.